Venom Wiki
Dibuix de Rasmussen's night adder
Núm. 0384 de 1 402

Rasmussen's night adder

Causus rasmusseni
Només fa malFa mal, però no et farà cap mal greu.
Perill per a les persones: DolorósPot fer molt de mal, però gairebé mai no és greu.

Rasmussen's night adder pertany al grup: Escurçons i vibres. Viu a: Àfrica.2

Viu a
Àfrica2
Llargada
45 cm (1,5 ft)2
mida adulta típica
Velocitat màxima
uns 3,2 km/h (2 mph)
A terra, estimació aproximada

Poder del verí

Mossegades

El verí surt pels ullals o les dents quan mossega.

Com de perillós és per a les persones?

Perill per a les persones: DolorósPot fer molt de mal, però gairebé mai no és greu.

Si mossega

  • Mantén la persona quieta i tranquil·la, mantén l'extremitat mossegada a l'altura del cor, treu-li anells i coses que estrenyin i porta-la de pressa a un hospital.

Truca sempre primer al número d'emergències (112, 000, 911). Això són pautes generals de primers auxilis, no consells mèdics. Primers auxilis bàsics

Estigues segur

  • No toquis, atrapis ni molestis mai un animal salvatge, encara que sigui petit i encara que sembli adormit o mort.
  • Deixa-li espai. Si en trobes un, mantén la calma, recula a poc a poc i deixa que segueixi el seu camí.
  • Si te'n mossega un: mantén la calma, no et moguis, truca al número d'emergències (112, 000, 911) o ves de pressa a un hospital. Recorda com era, una foto ajuda.

No va a per tu. Fa servir el verí per caçar o per defensar-se, i prefereix mil vegades amagar-se. Més sobre com estar segur

Que gran és?

Quant fa de llarg?

Rasmussen's night adder uns 45 cm de llarg (1,5 ft)Un plàtan uns 18 cm (7,1 in)Un gat de casa uns 50 cm (1,6 ft)
fa de llarg com 2,5 plàtans en filafa de llarg com 14 peces de construcció de joguina en filapodria recórrer 100 metres en 110 segons (l'humà més ràpid necessita 9,6)

Que gran és Rasmussen's night adder comparat amb TU?

Només càlculs al teu navegador. No es desa ni s'envia res enlloc.

Com de ràpid va?

Per a experts en verins

Nom científic
Causus rasmusseni
Grup
Escurçons i vibres
Família
Viperidae1
Ordre
Squamata
Continents
Àfrica
Perill per a les persones
2 / 5: Dolorós2

D'on surten les dades

  1. Causus rasmusseni (iNaturalist): noms i classificació.
  2. Venom Wiki: el nivell de perill, la mida típica i la velocitat estimada són nostres. Mira com els calculem: Com valorem el perill.

Cada dada d'aquesta pàgina té un número que porta a la seva font. Si ens hem equivocat en alguna cosa, perdona, som fans dels animals, no una revista científica. Escriu-nos a [email protected] i ho arreglarem.

L'escorpí té gana! Venom Wiki és un projecte d'una sola persona: gratuït, sense anuncis i sense rastrejadors. Una petita propina ajuda a mantenir-lo en línia.Dona menjar a l'escorpí

Més del mateix grup: Escurçons i vibres

També viu a: Àfrica

Dona menjar a l'escorpípot de propines, perquè continuï sent gratuït